Ep! Guions



Variant a la taula de correspondències

Variant a la taula de correspondències

En un principi, la taula de correspondències respon a una raó pràctica basada en un supòsit de manca de temps disponible per tal de desenvolupar trames i triangulacions.

D’aquí la idea de triangular amb escenes per tal de trobar una continuïtat fluïda i versemblant, sorgida de la mateixa història evitant l’efecte “mosca a la sopa”1 caure en recursos previsibles o deus ex machina.

La proposta inicial tracta de relacionar els diferents punts seqüencials segons l’estrella de conflictes de manera que els resultants vagin d’acord amb els inicials tancant així el cercles d’acció de manera lògica amb la trama però amb el suficient marge de maniobra per la nostra creativitat.

La relació de interacció entre punts seqüencials quedaria reflexada així:

 

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

 

 

 

 

 

 

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

 

… I si volguéssim o en convé més, podem interrelacionar els punts forts com ara els obstacles i cruïlles de vel·leïtat i obtindríem aquesta altra:

 

 

 

 

 

 

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

 

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

 

En aquest cas els punts seqüencials 30 i 48 correspondrien als clímax del càstig i el canvi, però si volguéssim un punt de reforç per tancar la triangulació, el punt seqüencial per excel·lència cauria en el 8.

El punt 8 pot esdevenir una escena clau de la història.

Es clar, sempre i quan vagi a favor nostre.


 

1 Es aquell que provoca la inclusió d’un element aliè a la narració que apareix de sobte, sense cap mena de preparació prèvia.